La bassa té dos nivells, un a 50 cm. i un altre a 20-30 cm. A l’hora de decidir la fondària de la bassa em vaig basar en la informació que he trobat en alguns articles i llibres. Entre ells:
Habitat and Temperature Selection of Clemmys guttata in a Northern Population (Jacqueline D.Litzgus and Ronald J.Brooks)
The ecology of overwintering among turtles: where turtles overwinter and its consequences (Gordon R. Ulstch) http://www.seaturtle.org/PDF/Ultsch_2006_BiolRevCambPhilosSoc.pdf
COSEWIC Assessment and Update Status Report on the Spotted Turtle Clemmys guttata in Canada
http://dsp-psd.pwgsc.gc.ca/Collection/CW69-14-382-2004E.pdf
http://dsp-psd.pwgsc.gc.ca/Collection/CW69-14-382-2004E.pdf
El llibre "Turtles of the United States and Canada" (Ernst & Lovich)
Segons aquestes fonts en llibertat viuen i hibernen en aigües poc profundes. Al nord la hibernació és molt llarga, de fins a 7 mesos de durada. Passen més de la meitat de la seva vida hibernant. A Pennsylvania hibernen en basses o rierols a 10-25 cm de fondària . Al ser poc profunds es desgelen de pressa a la primavera i també en dies càlids de l’hivern, interrompent la hibernació de les tortugues temporalment. A Maryland hibernen en basses d’uns 4,5m de longitud i que al centre arriben a fondàries de 60-90cm. Les tortugues seleccionen les parts entre 10 i 15 cm a les vores de la bassa. A Florida possiblement no hibernen.
En el meu cas crec que la situació s’assembla a la de les poblacions del sud: hibernen però no de forma continuada si les condicions climatològiques són favorables. Encara a data d’avui veig el mascle cada dia. Normalment a partir de migdia. Quan s’amaga ho fa sota les rels d’una boga (Typha angustifolia) a uns 15-20cm. En canvi a la femella no la veig des del 8 de Novembre. Sé que hiberna més al fons, a uns 30 cm entre les rels d’una altra boga.
L’any passat fins i tot en vaig veure una moure’s sota el gel el mes de Gener. El mateix mes , quan ja no hi havia gel i feia sol, es deixaven veure. Res a veure amb els 7 mesos d’hibernació a Ontario.
 |
| Movent-se sota el gel |
Per facilitar el pas d’un nivell a un altre vaig posar pedres. La sortida a la part terrestre es fa seguint un pendent suau. Tot plegat facilita la mobilitat de les tortugues a baixes temperatures o quan volen sortir després d'haver estat un temps en hipòxia o anòxia. Aleshores estan molt letàrgiques.
La fondària de la bassa influeix en la temperatura de l'aigua. M'interessava especialment veure com afectava el calor a la bassa a diferents fondàries ja que a vegades els estius són força calorosos.
Vaig mesurar les temperatures a la part més fonda (50cm) i a la part més superficial (10cm) amb data loggers de la casa signatrol, configurats per mesurar la temperatura cada hora
.http://www.signatrol.com/Products.aspx?i=1
 |
| Càpsula del data logger |
 |
| Data loggers dins l'aigua a 10 i 50 cm |
 |
| 1-15 d'Agost a 10 cm |
 |
| 1-15 d'Agost a 50 cm |
 |
| Del 15 al 31 d'Agost a 10cm |
 |
| Del 15-31 d'Agost a 50cm |
La bassa no està en una zona especialment afectada pel vent ni hi ha cap bomba que mogui l’aigua. Durant el mes d’Agost, les temperatures més altes a qualssevol fondària es donaven entre les 16:30 i les 18:00. Les més fredes també a qualssevol fondària entre les 8:30 i les 10:00. A les hores fredes hi havia pràcticament la mateixa temperatura a 10 que a 50 cm.de fondària. En canvi a les hores caloroses, hi havia entre 2 i 7 graus de diferència. Semblaria que a l’estiu hi ha certa estratificació tèrmica de les capes d’aigua durant el dia, però de nit es desfà. M’imagino que caldria més fondària i volum d’aigua perque fos més marcada de dia i es mantingués també de nit. http://ohioline.osu.edu/a-fact/0007.html
La temperatura màxima del mes va ser el 19 d’Agost a les 17:00. Es va arribar a 31,61ºC a 10 cm i a 24,63ºC a 50cm. Una diferència de 6,98ºC. Això és interessant perque vol dir que tot i la poca profunditat de la bassa, la tortuga va tenir la opció de desplaçar-se a aigües més fresques i que allà les temperatures no eren excessivament altes en el dia de més calor d’aquest estiu. La temperatura més elevada a 50 cm. va ser el dia 21 d'Agost entre les 18:00 i les 20:00. Es va arribar als 25,64ºC.
En un estudi que es va fer a Pennsylvania es va veure que estiven quan la temperatura de l’aigua arriba a 30ºC. Les estivacions les poden fer en hàbitats aquàtics (fons de basses i rierols, caus de rata mesquera) o a terra, soterrades o sota la vegetació. Poden passar fins a 100 dies aestivant.
Jo només una vegada vaig veure el que semblava una aestivació per part del mascle. Va ser fa dos anys i no vaig mesurar les temperatures. A ple estiu vaig estar unes dues setmanes sense veure'l fins que casualment me'l vaig trobar entre la fullaraca, mig soterrat, a la part ombrívola de la part terrestre de la bassa. Mai més ho ha repetit.
El que sí que hi ha és una marcada disminució de l'activitat durant l'estiu. Aleshores només les solc veure pel matí.També les veig quan, més o menys cada 3 dies, rego la bassa per compensar les pèrdues d'aigua per evaporació. Això les activa moltíssim: neden amunt i avall i sovint caminen per la part menys profunda de la bassa.
Jo només una vegada vaig veure el que semblava una aestivació per part del mascle. Va ser fa dos anys i no vaig mesurar les temperatures. A ple estiu vaig estar unes dues setmanes sense veure'l fins que casualment me'l vaig trobar entre la fullaraca, mig soterrat, a la part ombrívola de la part terrestre de la bassa. Mai més ho ha repetit.
El que sí que hi ha és una marcada disminució de l'activitat durant l'estiu. Aleshores només les solc veure pel matí.També les veig quan, més o menys cada 3 dies, rego la bassa per compensar les pèrdues d'aigua per evaporació. Això les activa moltíssim: neden amunt i avall i sovint caminen per la part menys profunda de la bassa.
