La reproducció de les Clemmys

A Març-Abril d'aquest any el mascle i la femella flirtejaven. El mascle empaitava la femella que fugia cames ajudeu-me. Un dia però els vaig enxampar aparellant-se

Poc després, a finals de Maig, la femella es comportava diferent: sovint me la trobava caminant per la part terrestre. Quan notava que la observava, tornava a l'aigua. A la naturalesa, quan han de pondre, es desplacen fins als llocs de posta, a vegades a certa distància de l'aigua. Podria ser que volgues pondre?

Un dia la vaig agafar i la vaig palpar a nivell inguinal.  Tot i que l'espai és molt estret, els dits més petits de les meves mans m´hi passen. La vaig inclinar a banda i banda i em va semblar notar ous, però ni de bon tros n'estava segur.

Aquesta espècie sol pondre al capvespre i durant bona part de la nit. Per tant, cada dia, quan tornava de treballar cap als volts de les 21:00 feia un cop d'ull a la bassa. També a mitjanit, amb un lot, esperant no aixecar les sospites del veïnat.
El dia 20 de Maig, a les 21:00 em vaig trobar a la femella fent niu. La vaig filmar durant tot el procés, fins a quarts de dues de la matinada, a un metre escàs de distància. Durant aquella estona vaig ser conscient de la vida nocturna de la bassa i voltants (mosquits, llimacs, cargols, aranyes, formigues, dragons...). La part final de tapar el niu es va fer eterna. A mi ja em semblava prou camuflat, però ella no es donava per satisfeta. Feia una pausa, semblava que acabava... però no.

Femella ponent de nit

Tapant el niu amb les extremitats posteriors

Va fer el forat entre les herbes

Mentre tapava el niu vaig tenir temps de pensar què fer, si deixar els ous a lloc i permetre que s'incubessin de forma natural o bé utilitzar la incubadora. Finalment vaig optar per la incubadora. El problema a la bassa és que la tortuga no té on triar, la part terrestre és la que és. A la naturalesa poden escollir llocs ombrejats o assoleiats, substrats humits o més secs, etc. El lloc on va fer el niu era a ple sol i la terra a l'estiu s'asseca i s'escalfa molt.

Geographic variation in reproduction in a freshwater turtle (Clemmys guttata). Jacqueline D. Litzgus and Timothy A. Mousseau.  http://www.laurentian.ca/NR/rdonlyres/F98DC713-A788-4A95-8CBA-C23BE8EC11DF/0/LitzgusMousseau2006Herpetol62_132140.pdf

Segons aquest article es creu que no trien el lloc de posta en funció d'un determinat tipus de substrat o hàbitat sino que trien el lloc que reuneixi les millors característiques de cara a la incubació. En determinades zones això es correspon a substrats de fullaraca o fusta en descomposició en zones ombrívoles, sota cobertura arbòria. A vegades fins i tot sota la molsa. Al Nord en canvi trien petites depressions amb terra entre roques granítiques. Al centre de la seva àrea de distribució trien clarianes entre els arbres.

Va pondre 4 ous. Vaig utilitzar una incubadora Jaeger amb vermiculita com a substrat d'incubació. Vaig posar dos ous a 30ºC i dos a 25,5ºC.  La humitat a ull però tirant a elevada. Al començament la cosa prometia ja que els ous van fer una taca més clara que sol indicar fertilitat. Malauradament he perdut les fotografies d'aquest moment.

Unes dues setmanes més tard la meva sogra em va dir que havia vist una tortuga fent un forat. Hi havia un niu, però estava tan ben dissimulat que de segur m'hauria passat desapercebut si no hagués mantingut aquella conversa casual. En contra del que és més habitual en aquesta espècie el va fer a la tarda. Hi havia 3 ous. En vaig posar un a 25,5ºC i els altres dos a 30ºC.

En aquesta espècie, com en moltes altres espècies de tortuga, el sexe de les cries ve determinat per la temperatura. En aquest cas segueix la modalitat en que a elevades temperatures s'obtenen femelles i a baixes temperatures mascles. Vaig anar a triar més femelles que mascles perque la convivència de varis mascles en una mateixa bassa és complicada.

A mitjans d'Agost, quan ja s'acostava el moment de l'eclosió, vaig mirar els ous a contrallum, amb un lot. Em vaig endur una decepció ja que només un dels ous semblava haver-se desenvolupat correctament

Ou infèrtil

A diferència de l'anterior sí que sembla que fins a cert moment s'havia desenvolupat
l'embrió, però pel temps que feia hauria de ser molt més gros. Tots els ous excepte els
de les altres dues fotografies aquí exposades tenien aquest aspecte. Els vaig incubar
un temps més però es van podrir (s'esquerden i fan molta pudor).

Ou a punt d'eclosionar (la tortuga ocupa tot l'espai i no passa la llum)

 D'aquest últim ou, incubat per a mascle, va sortir una meravella de tortuga

Detall de la protuberància del bec que utilitzen per trencar l'ou

No vaig posar el petit a la bassa dels seus progenitors. Hi ha zones molt fondes, hi ha els dos adults... Vaig preferir posar-lo en un dipòsit de fibra de vidre on el tenia més controlat.  Hi tinc plantes que, com a la bassa gran, mantenen l´aigua neta amb les rels. Hi ha uns 20 cm de fondària, pedres...
La fotografia de la planta és un muntatge, mai l´he vist fora de l'aigua.  De fet gairebé no l'he vist, ni dins ni fora de l'aigua. S'amaga molt i bé.  Després d'uns dies sense senyals de la tortugueta el vaig buscar per oferir-li menjar en una galleda. Vaig haver de treure totes les plantes, pedres i fustes per finalment trobar.lo palpant les rels de les plantes. És allà on s'està. És extremadament tímid. Com era d'esperar, no va voler menjar (i això que li vaig oferir un cuc). Pot ser que s'hagués alimentat de les  larves de mosquit i cries dels cargols d'aigua del dipòsit. També tenia les reserves del sac vitel.lí.  
 M'imagino que un animal d'aquesta mida té molt enemics i aquest comportament està relacionat amb aquest fet.
Ara el tinc hibernant en una galleda amb poca aigua i una planta amb les rels submergides a manera d'amagatall. Tot plegat ho tinc en un cobert a l'exterior, on hi fa fred però no hi glaça.  

No sé què va fallar durant la incubació. Crec que podria ser la humitat ja que la vermiculita tendia a assecar-se.

Activitat hivernal

Aquest matí el vidre del cotxe estava glaçat i el termòmetre marcava una temperatura +2ºC.  La bassa no s'ha arribat a glaçar però per poc que baixin les temperatures ho farà. Doncs unes hores més tard, al migdia,  he vist la femella entre la vegetació, amb el cap fora de l'aigua observant-me. He tocat  l'aigua per sentir com n'estava de freda, i realment sorprèn que una tortuga estigui activa (tot i que poquet)  a temperatures tant baixes.

Ara és el mascle el que fa uns dies que no veig. La última vegada va ser el 8 de Desembre. S'estava dalt d'un tronc però no feia sol (encara que a la foto ho sembli). De fet quan les veig a l'hivern normalment treuen en cap però rarament surten del tot de l'aigua. Aquell dia va decidir sortir, i això es va merèixer una fotografia.

Els ectoterms són sorprenents. L'any passat una llagosta mediterrània (Anacridium aegyptium) va decidir passar l´hivern radera un salabret recolzat en una finestra. No vaig poder evitar posar un tros de material aïllant per protegir-la una mica més i ella el va utilitzar de refugi. Es va estar allà tot l´hivern. Com les tortugues no estava permanentment inactiva , sino que els dies de sol sortia a escalfar-se. Sortia però no canviava mai de lloc. Quan el sol marxava, tornava a amagar-se. A finals de Febrer un bon dia sí que va emprendre el vol. Tant de bo que tingués sort.

 

La puça d'aigua (Daphnia sp)

Les puces d'aigua són uns crustacis que s'alimenten d'algues microscòpiques. En vaig posar a la bassa al començament, quan a les poques setmanes d'omplir-la l'aigua es va tornar verda. Són un remei eficaç, ràpid i ecològic contra aquest tipus d'algues. A les dues setmanes de posar-ne unes quantes l'aigua tornava a ser transparent. Jo vaig utilitzar Daphnia magna, una de les més grans,arriba a fer 3 mm. Es veu doncs a simple vista. Neda formant grups. Vaig intentar fer-ne fotos a l'aigua però no en vaig aconseguir cap de decent.

Són petites però no passen la malla d'un salabret

Puces d'aigua en un pot de vidre

El problema de les Daphnies és que els peixos se les mengen. Vaig posar-ne per controlar els mosquits i van fer net de Daphnia. No sé si seria possible la coexistència si hi hagués uns pocs peixos (els meus van criar i n'hi havia cert nombre) i tampoc sé si aleshores serien tant eficaços contra els mosquits o més aviat es dedicarien a la Daphnia. Curiosament, tot i desaparèixer la Daphnia, les algues verdes no van reaparèixer. Imagino que per una qüestió de nutrients ja que la vegetació s'havia desenvolupat molt.

Qualitat de l'aigua

Inicialment vaig fer un filtre casolà. Es tractava d'una bomba Eheim colocada dins d'una ampolla d'aigua de 5lt. amb la base retallada, amb escuma de filtre i una malla de plàstic agafada amb brides, de manera que es forçava a l'aigua a passar per les escumes. Va anar bé fins que va començar a embussar-se, especialment quan vaig posar llentia d'aigua a la bassa. Les rels de les altres plantes també es van enredar amb la malla i les tortugues van fer l'amagatall per la zona. Tot plegat dificultava netejar el filtre. El cas es que un dia es va embussar definitivament. Des d'aleshores la vegetació és qui fa la filtració. I ho fa bé.  L'aigua es veu cristallina. Els controls periòdics de nivells d'amoníac, nitrits i nitrats sempre surten correctes.En algun lloc hi ha bacteris nitrificants que fan la seva feina. La baixa densitat d'animals i la cura que tinc a l´hora d'alimentar-los, evitant deixar restes, també hi ajuda.

Les plantes s'encarreguen de la filtració i proporcionen refugi a les tortugues

Pel que fa als nivells d'oxigen, em fa la sensació que son correctes, però no els he comprovat. M'agradaria fer-ho però no crec que sigui fàcil a nivell amateur.

En una bassa l'aigua s'oxigena sobretot per difusió a partir de l'atmosfera i per fotosíntesi. Si l'aigua es mou, especialment si xoca contra roques o forma bombolles, augmenta el pas d'oxigen atmosfèric a l'aigua.A la meva bassa l'aigua no està en moviment (més enllà del que pugui provocar una brisa o jo mateix quan hi afegeixo aigua amb la mànega) ja que no hi ha bomba. Hi ha plantes aquàtiques al fons, de manera que hi ha fotosíntesi. Quan el filtre va deixar de funcionar no vaig observar signes de falta d'oxigen.Vaig dubtar si tornar a connectar la bomba, però era estiu i tenia curiositat per comprobar si l'aigua estratificava. Una bomba impediria l'estratificació tèrmica de l'aigua. El que vaig fer és posar un airejador d'aquari. Fa una columna de bombolles però no mou tant l'aigua com faria una bomba.

Bombolles de l'airejador

Si no hi hagués oxigen els peixos es moririen i també els bacteris nitrificants. L'aigua faria pudor, augmentarien els nivells d'amoníac, hi hauria fermentacions...res d'això ha passat.

El dubte és si els nivells d'oxigen són normals o baixos. No he vist mai els peixos boquejar, ni estiu ni hivern, ni tan sols a la matinada, quan l'aigua té menys oxigen degut al consum per part de les plantes durant la nit.

Hi ha certes situacions que poden fer baixar els nivells d'oxigen de la bassa. Per exemple si es glaça la superfície de l'aigua impedint el pas d'oxigen atmosfèric. Això no és un problema en el meu cas. Tot i que la bassa sovint es glaça durant les nits d'hivern, de dia es sol desglaçar, al menys parcialment. El màxim temps que ha estat gelada de forma contínua des de que la vaig fer són quatre dies. L'airejador també sol deixar una finestreta que no es gela.

Bassa gelada un matí d'hivern

Una altra situació que redueix l'oxigen de la bassa és la descomposició de matèria orgànica. Hi ha una prunera que deixa caure les fulles a l'aigua a la tardor. Tot i que en recullo tot sovint amb el salabret, unes quantes acaben al fons de la bassa. No estem parlant de gran quantitat de fulles però hi ha certa descomposició.

L'estratificació de l'aigua també pot reduïr l'oxigen. Es formen dues capes a diferent temperatura, i per tant densitat. L'aigua circula de forma independent en cada capa. La del fons no es barreja amb la més superficial que és la que s'oxigena. Si a més a més al fons hi ha matèria orgànica descomposant-se, pot ser que al fons hi hagi anòxia.

Estic mesurant les temperatures per veure què passa a l'hivern però a l'estiu no hi va haver una clara estratificació. És de preveure que tampoc passarà a l´hivern.

Si hi hagués moltes aigues microscòpiques de les que fan que l'aigua es vegi verda, podria haver-hi anòxia de nit ja que aleshores consumeixen oxigen. També si moren massivament i es descomponen. Inicialment n'hi havia, ara ja no.

Si hi hagués un volum important de peixos. Podria ser problemàtic a l'estiu, quan l'aigua calenta conté menys oxigen i els peixos en consumeixen més. Jo hi tinc pocs peixos i d'espècies de mida petita.

Si pel que fos la bassa tingués poc oxigen, afectaria a les tortugues? Crec que no.

Durant l'estiu, que hi hagi poc oxigen a l'aigua no afecta a les tortugues ja que no tenen cap impediment per practicar la respiració pulmonar i la respiració extrapulmonar en aquesta època de l'any té una importància insignificant. La respiració extrapulmonar és quan l'intercanvi d'oxigen/CO2 es dóna entre la pell/mucoses i l'aigua en comptes de pulmons i aire.

Durant l´hivern, que hi hagi poc oxigen a l'aigua ja té més importància. Clemmys guttata normalment hiberna sota l'aigua i pot passar mesos sense sortir a respirar (val a dir que no és així en el meu cas). Es val de la respiració extrapulmonar, en aquest cas es creu que per la cloaca (altres espècies ho fan per la faringe o per la pell) . Al estar a baixes temperatures el seu metabolisme està molt deprimit i les necessitats d'oxigen són mínimes, tant que amb el poc oxigen que absorbeixen en tenen prou. Això sempre i quan l'aigua tingui uns nivells d'oxigen normals. Però fins i tot si no fos així, Clemmys guttata se'n podria sortir. Al seu hàbitat sovint hiberna en basses poc profundes, d'aigües estanques, que es congelen durant mesos i amb abundant matèria orgànica en descomposició. Precisament perque sovint hiberna en aquesta mena de basses, que tenen tendència a quedar-se sense oxigen, es creu que Clemmy guttata pertany al grup de les tortugues que toleren l'anòxia.Quan l'aigua no conté prou oxigen com per satisfer les necessitats de la tortuga per respiració cloacal, o quan directament s'esgota l'oxigen de l'aigua, la tortuga canvia a metabolisme anaerobi. Com s´ho fa una tortuga per viure sense oxigen (algunes espècies fins a 5 mesos) és un tema fascinant en el que la closca de la tortuga hi juga un paper determinant. Adjunto alguns links sobre el tema:

Hibernation: Poikilotherms (Storey) http://http-server.carleton.ca/~kbstorey/417-r-els.pdf

Physiology of hibernation under the ice by turtles and frogs (Jackson and Ultsch) http://www.mnf.uni-greifswald.de/fileadmin/Zoologisches_Museum/Hildebrandt/Dokumente/Hibernation_under_Ice_Frogs_Turtles_Jackson_2010.pdf

Life in a shell: A Physiologist's View of a Turtle (Donald C. Jackson)

Així doncs per ara mantinc la bassa amb un airejador i les plantes. Estic pensant posar un tub amb més sortides d'aire per millorar la oxigenació, però m'agradaria evitar posar una bomba per no perdre el gradient de temperatura que es forma a l'aigua a l'estiu, a les hores més caloroses.

Per cert que ahir vaig veure la femella. No la veia desde primers de Novembre. S'estava entre les plantes amb el cap a fora, observant. He descobert que ara s'està molt més superficial, a uns 10-15cm. No crec que el gel hi arribi, però francament estaria més tranquil si s'estigués una mica més al fons.



Nou amagatall de la femella, sota els lliris, a la part de baix i esquerre de la foto