Clemmys guttata (Schneider 1792): etimologia

Remenant per internet he trobat aquesta pàgina on explica l'etimologia de Clemmys guttata. Així, clemmys ve del grec Klemmys (tortuga)  i guttata del llatí, gutta (gota)

http://www.virginiaherpetologicalsociety.com/reptiles/turtles/spotted-turtle/spotted_turtle.htm

Pel que fa a Klemmys no he trobat res a internet, però pel que fa a gutta, he trobat un article d'allò més entretingut

http://www.billcasselman.com/unpub3/gutta.htm 

Especialment interessant l'us en botànica del mot guttate per parlar d'una fulla amb taques que recorden gotes d'aigua. 

I ja posats a buscar l'origen dels noms, he tingut curiositat per saber qui era l'Schneider que la va descriure per primera vegada el 1792. Doncs era un tal Johann Gottlob Theaenus Schneider

http://en.wikipedia.org/wiki/Johann_Gottlob_Theaenus_Schneider

Tanmateix Schneider la va classificar com a Testudo. Segons wikipedia no va ser fins el 1828 que apareixeria el gènere Clemmys de la mà de Ferdinand August Maria Franz von Ritgen

http://ca.wikipedia.org/wiki/Clemmys_guttata

http://en.wikipedia.org/wiki/Ferdinand_August_Maria_Franz_von_Ritgen

Finalment, una altra etimologia curiosa és la del mot tortuga

Tortuga ve del llatí tartaruchus, que alhora ve del grec tartaroukhös. Tartaroukhös ve de tartaros (infern) i ekhein (habitant). Pel que sembla a aquells rèptils que sortien de sota terra o del llot d'una bassa se'ls va acudir anomenar-los  criatures de l'infern, no sé si ben bé dimonis però en qualssevol cas res de bo.

http://www.elcastellano.org/palabra.php?id=1920

Creixement

El mascle de 2011 va creixent. Per tenir una mica més de 2 anys crec que ho  fa prou depressa.  Sembla que volen sortir noves taques a les zones de creixement més marginals de la closca.

El dimorfisme sexual encara no es manifesta. La cua és molt estreta i la cara i barbeta encara no s'han enfosquit.

Per acabar ,  tot i que el blog tracta de Clemmys guttata,  posaré algunes fotos de Testudo hermanni hermanni.

A Catalunya, Testudo hermanni hermanni forma part de la fauna autòctona. És una espècie que està molt amenaçada i en tenim prohibida la tinença, tan li fa de quina subespècie es tracti, o que siguin criades en captivitat, amb CITES, etc

El Departament de Medi Ambient permet als particulars col.laborar en la cria d'aquesta tortuga  sempre i quant acompleixin una sèrie de requisits (espai, climatologia, mesures de seguretat...) i es rebi el vistiplau en la inspecció de les instal·lacions que realitza el personal del CRARC, que són els qui gestionen el programa de cria i reintroducció de l'espècie.

El CRARC et deixa en custodia els reproductors adults. Les cries que s'obtenen es destinen, un cop arriben a una mida determinada, a reforçar poblacions reintroduïdes en zones de Catalunya on l'espècie havia existit en temps passats.

En el meu cas em van deixar dos grups, un format per un mascle i 3 femelles i un altre per un mascle i una femella. 

Femella amb un fenotip "balear"

La taca en forma de forat per a clau en  V5, característica de la subespècie occidental

La més "lletgeta", amb piramidisme, però bona reproductora

Han fet entre 2 i 3 postes que anaven dels  4 a 6 ous .  No he trobat tots els nius però per palpació sabia si havien post.  La majoria de nius estaven molt a prop de les rels de petits  matolls. 

A la part de dalt cap a centre es veu la terra remoguda

De més a prop. El terra és sauló, com el del seu hàbitat. N'hi vaig posar 7 tones.

Un altre niu, en aquest cas cap al centre. 

Desenterrant els ous per anar a la incubadora

Per augmentar les probabilitats d'èxit  (allò de no posar tots els ous al mateix cistell, mai més ben dit) , vaig recollir els ous de la meitat dels nius per anar a la incubadora.
Per algun motiu els ous incubats al natural s'han fet malbé.  I això que les tinc en una zona que entra dins el rang de distribució potencial per a l'espècie a Catalunya, és a dir, que el clima li permet viure i reproduïr-se.  També és veritat que ha fet un estiu molt estrany (fred i plujós a l'estiu quan no tocava i calorós cap a la tardor).
En canvi els ous en incubadora han nascut tots. 20 de 20. No en va fallar ni un.

Són força críptiques

Ja es veu la taca groga de la cara característica de la subespècie occidental

Només els ofereixo herbes silvestres. La foto és de 30 de Setembre, fa calor!

Per hidratar-les normalment les banyo,  però a l'estiu a vegades també he remullat el tancat amb la mànega. I com fan a la naturalesa quan cau un xàfec d'estiu, s'afanyen a beure l'aigua que s'entolla abans que s'escoli.

Les tindré fins que hagin passat la mida més crítica, el període en el que son més vulnerables. Aleshores les alliberaran i  s'enfrontaran als incendis, al senglar i altres depredadors, als humans.... Poques arribaran a adultes, potser cap.

Per una banda formo part del col.lectiu dels terrariòfils, dels que tenen tortugues com a hobby. I aquest hobby és una de les causes,  possiblement no la més important però si una d'elles, de depleció de poblacions salvatges de tortugues. Per altra banda tinc la sort de viure en un lloc on puc participar en la cria de tortugues per a ser alliberades al medi natural, en aquest cas el manteniment de les tortugues tindria una vessant més "ecologista".  Una mica contradictori tot plegat, com la naturalesa humana. 

Una altra sorpresa

Finalment hi va haver una segona posta de 3 ous el dia 10 de Juliol. No vaig enxampar la tortuga fent el niu. Va ser l'endemà quan al palpar la femella vaig veure que no portava ous. Buscant una mica vaig trobar el niu. Hi havia 3 ous.

 

I ahir, 4 d'Agost, van néixer els ous de la primera posta als 50 dies d'incubació a 30ºC.

 

Amb taques molt petites

Segona cria

 

La foto de la tercera cria queda pendent, va sortir molt moguda

La veritable sorpresa del dia encara havia d'arribar però. I va ser la coincidència de l'eclosió dels ous de la primera posta amb trobar-me la femella fent una tercera posta en ple mes d'Agost!

 

 

 

 

 

 

No sé per què deu haver fet una posta tant tardana. La principal diferència amb els altres anys és que el mes de Juliol ha estat molt més fresc i plujós del que és habitual, però si això ho explica o no...

També podria ser que altres anys no me n'adonés?

El que sé del cert és que m'encanta quan surten del guió del que es suposa que han de fer, i pla que no és la primera vegada que ho fan.

Posta 2013

Aquest dissabte a les 19:39 la femella estava fent el niu. No vaig poder quedar-me a veure tot el procés, però tinc les fotos inicials i les de l'endemà, quan vaig desenterrar els ous. La temperatura era suau, de 24ºC. Potser per això els ha post abans de fer-se fosc. Una altra vegada ja ho va fer de dia, però normalment pon a partir de les 21:00. El forat ja estava força avançat, de manera que devia començar entre les 18:00 i les 19:00.

L'endemà tan sols es veia la terra una mica remoguda



A uns 3 cm ja es veuen els ous. Ja fa anys vaig barrejar sorra fina a la terra. Això facilita la posta ja que no es compacta tant.

Estaven col·locats en una posició gairebé vertical

La cavitat del niu un cop trets els ous. El fons estava a 4 cm.

En vermiculita, a punt per anar a la incubadora. Vaig respectar la posició, tot i que dubto molt que passés res si els posés horitzontals

 

Aquesta vegada hi ha tres ous. Fins ara sempre havia fet 4 ous a la primera posta i 3 ous a la segona. Aquesta posta entrava dins de les previsions ja que fa dies que els hi notava, però no les tinc totes. I si se m'ha passat la primera posta? Estem a ben entrat Juny, quan altres anys ja havia post al Maig. Tampoc he estat molt regular al palpar.la, per allò de molestar-la tant sovint. No descarto doncs que hi hagi hagut una primera posta i que no me n'hagi assabentat.

 

 

La parella nova ha resultat ser molt esquerpa. El fet de tenir la bassa en un lloc molt tranquil fa que no es domestiquin, més aviat el contrari, s'ensalvatgien. Quan m'acosto a la bassa em passa com amb les granotes, que tot just les veig saltar cap a l'aigua. Per complicar-ho encara més l'aigua no és transparent com en l'altra bassa. No hi he posat sorra sinó que hi ha llot, i el llot embruta l'aigua per poc que el remenis. Crec que una bona capa de sorra ajuda molt a mantenir l'aigua transparent. De totes maneres la vegetació s'està desenvolupant i és qüestió de temps que les rels fixin el llot.

De forma espontània m'hi ha aparegut llentia d'aigua (Lemna sp) que ràpidament ha colonitzat tota la superfície.

Ja hi he posat l'airejador, en aquest cas amb dues sortides. I també hi he posat peixos per evitar els mosquits. No em preocupen els nocturns, els de tota la vida, sinó un invasor relativament recent (2004),  el mosquit tigre (Aedes albopictus) . Té el mal costum de picar de dia i fer una picada  força enutjosa. En altres països és vector de greus malalties en humans, aquí afortunadament fins ara no porta problemes en aquest sentit. Però les picades són molt molestes.

 

Una catifa de color verd

 

 

 

 

 

 

Les poques fotos que li he pogut fer abans que s'amagués

 

 

 

La llentia deixa clar sobre quina pedra s'assoleien habitualment

Actualització

Fa temps que no faig entrades al blog ja que possiblement seria molt repetitiu, però hi ha hagut una novetat. A finals de l'any passat  vaig adquirir una nova femella en molt mal estat: estava caquèctica i per respirar estirava el coll amb la boca oberta. Havia passat mesos en una palangana en una botiga. Va quedar arraconada, no sé si pel fet de presentar poc puntejat o més probablement per l'aspecte malaltís que presentava. Va necessitar alimentació forçada mitjançant una sonda i tractament antibiòtic i antiparasitari però se'n va sortir. Possiblement el que va tenir va ser una combinació de mala adaptació a les condicions en les que la tenien i neumonia.

Quan va passar a menjar sola, va ser un festival: cucs, cargols, llimacs, insectes... tot li cabia. 

Presenta només un puntet minúscul a cada escut. Aquest vestit més sobri també té la seva gràcia. I com per compensar el poc puntejat, entre el cap i el coll hi té dues taques d'un taronja gairebé vermell molt llampants.

Femella amb uns puntets minúsculs.

Plastró de la femella, molt fosc

L'hauria posat amb les altres Clemmys, però un amic, molt generosament, m'ha deixat el seu mascle desaparellat. I el que té la femella de sòbria ho té el mascle de festiu, amb una closca que com diria en Carroll recorda el cel nocturn.  En aquest cas és criat en captivitat.

 

Les extremitats i el cap també són molt puntejats



Amb la cara típicament fosca dels mascles

 No les tinc amb les altres. L'altra parella funciona molt bé i no vull arriscar-me a trencar l'armonia  posant-hi un altre mascle. He aprofitat una bassa que tenia en desús en un altre lloc.



Bassa recent acabada, amb l'aigua encara tèrbola



Encara hi he de posar un airejador i peixos per controlar els mosquits

 Els dos són joves. La femella mesura 9,4 cm de llarg, el mascle 8,7. El mascle ha muntat a la femella vàries vegades. Tot i que per mida la femella ja podria criar, no crec que ho faci. Crec que  necessita un estiu de menjar molt tenint en compte els antecedents, i potser també temps per habituar-se a la bassa. Si algun dia crien serà curiós veure què en surt d'aquesta barreja.

Pel que fa a les protagonistes habituals del blog fan el que els toca per l'època de l'any. S'han aparellat sovint, mengen amb ganes, s'assoleien... Aquest any i per primera vegada des de que les tinc, he vist un intent de còpula fora de l'aigua. 

Ahir vaig palpar la femella i no li vaig notar ous. Per cert que a la femella petita que tinc a l'altra bassa no m'hi caben els dits per palpar-la per l'espai inguinal, serà més complicat saber si ha de pondre.

Aquest any hi ha més sargantanes que mai. La combinació de sol, aigua i vegetació herbàcia amb multitud de petits invertebrats que hi ha al recinte de la bassa  els proporciona molt del que necessiten. Només els faltaria, i m'ho estic plantejant, una pila de rocs amuntegats contra la paret més assoleiada de la casa. A la zona geogràfica on visc hi ha altres espècies de sargantanes, però aquesta és la que es sol trobar en llocs humanitzats. Em relaxa molt observar-les.  Et miren torçant el cap per valorar si ets una amenaça però si et mous a poc a poc et permeten acostar-te molt.  Les he vist caçar  erugues i tisoretes, beure a la bassa, assoleiar-se, explorar l'entorn amb aquella combinació de corredisses, aturades i inclinacions del cap  tant característica de les sargantanes...

Encara que s'amaguin si t'estàs quiet no triguen a tornar a sortir encara que estiguis a poca distància

 N'he vist unes quantes d'escuades, com aquest mascle.

Aquestes sargantanes es desprenen de la cua amb extrema facilitat. Si se'n manipula una cap anar amb molt de compte amb la cua. Quan la perden es mou força estona  d'un cantó a l'altre, fent contorsions  i fins i tot saltironejant. Això aconsegueix distreure l'atenció del depredador prou temps com perque la sargantana escapi. Cada vegada que veig una sargantada escuada penso que li ha funcionat el truc. 

Alguns mascles  agafen un color molt ataronjat a la part ventral del cos i algunes escates blavoses als flancs. Tanmateix, no és com la veuen les altres sargantanes.  Recordo que en una conferència de la Societat Catalana d'Herpetologia un  ponent va explicar que les sargantanes, com els ocells i les tortugues, veuen els ultraviolats. La percepció que té dels colors una sargantana és molt diferent a la que tenim nosaltres.

I aquesta femella fa tota la pinta de portar ous. Tot i que quan s'assoleien s'aplanen, aquesta feia la mateixa panxa quan corria amunt i avall. Una promesa de minúscules sargantanetes al mes d'Agost.