Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot

Per aquestes dates fa uns tres anys va caure la nevada més intensa de l'hivern. Avui en canvi ha fet un dia primaveral. Amb 16ºC a l'ombra al migdia i un cel net,  al sol hi estaves més que bé sense jaqueta. És el que té Març, és un mes imprevisible. 

Els ametllers, imprudents, ja ben florits;els ocells flirtejant, els insectes que van apareixent.... i sobretot la llum fan que la nostra part animal també noti que s'acosta el bon temps.
 

El sol surt molt més dora, es pon més tard, i ja no passa tant baix.  En aquesta època en la que  la llum del sol és especialment agradable una de les coses que trobo més relaxants es seure en algun lloc tranquil i deixar que el sol t'escalfi mentre observes l'entorn. I fent això he vist les primeres sargantanes amunt i avall

 

I una papallona reina, la Vanessa atalanta.




La càmera es confonia amb el fosc de la papallona i el groc intens de la paret, molt més del que fa pensar la foto.

Aquesta espècie realitza migracions. Tenim poblacions que passen tot l'any aquí, però a l'hivern s'hi ajunten  individus procedents del nord. Aquesta té les ales deteriorades, però vola normalment. Possiblement tot just desperta de la hibernació.

És una papallona força confiada i et permet fer fotografies a curta distància. Tanmateix avui era exagerat. Li he fet fotos amb el mòbil i em deixava posar-li a menys d'un pam. No les recordo tant imprudents a l'estiu. De tant en tant deixava estar les flors i es posava sobre la paret, amb les ales exteses, a prendre el sol.  Em recorden quan era petit, a l'estiu, a última hora de la tarda, quan puntualment la papallona reina aprofitava aquests últims raigs estenent les ales sobre una fusta o el mateix terra. De fet hi ha gent que l'anomena papallona de tarda d'estiu.

 



I també he pogut fer fotos a un bufaforats (Macroglossum stellatarum). Sempre m'ha recordat als colibrís ja que mou les ales molt depressa en un vol estàtic mentre xucla el nèctar de les flors, talment com fan aquestes aus. En aquest cas es tracta d'una papallona.

I és clar, per tot plegat, m'ha semblat un pecat  tenir a les cries de Clemmys en el cobert on les faig hivernar. Les he posat al dipòsit a l'aire lliure on s'estaran fins a Novembre. Tot i  que probablement encara glaçarà,  no crec que corrin cap risc. Hauria de fer molt fred per gelar tot el dipòsit i en qualssevol cas estaré alerta de les prediccions.

Pel que fa a les adultes, avui he vist al mascle i poca estona. Fa uns dies també hi havia la femella assolellant.se. Aquest hivern ha estat molt suau, de fet la bassa no s'ha arribat a glaçar mai del tot. Però no per això les he vist més sovint. Han estat molt amagades tot l'hivern.

Pel que fa a les dues adultes que tenia en una altra bassa, les he fet hivernar com en el cas de les cries. Allà on les tenia no les podia controlar tot el que voldria. També les he tret aquest dilluns i de seguida han començat a assoleiar.se i a menjar (cuc de terra). Més endavant valoraré si tornar-les a aquella bassa.

Com a novetat, aquest any estic experimentant amb la cria de cuc vermell de california (Eisenia foetida). En vaig comprar un parell de caixes al decathlon . Vaig comprar una compostadora i vaig omplir els calaixos amb fibra de coco. Al capdamunt fullaraca i en el dia de la foto una mica d'herba que vaig arrencar i que aviat es podrirà. Tot amb la humitat adient.  A veure si crien.

 

 

 

Hi ha ous com aquest, possiblement de llimac