Quarta setmana d'incubació i segona posta

Aquest diumenge feia quatre setmanes de la posta. I aquest és l'aspecte dels ous

Vist desde dalt

El mateix ou vist de costat (mantenint la posició vertical)

Un altre ou vist desde dalt

 El mateix ou de costat

 

Hi ha hagut un petit problema. En la incubadora al bany maria de tant en tant cal afegir aigua perquè es perd per evaporació. Al fer-ho desconnecto l'escalfador. I el dijous passat em vaig descuidar de tornar a connectar-lo. Avui al treure la tapa he notat que no estava calent. El termòmetre marcava 20ºC. Els ous han estat doncs 3 dies a 20ºC en comptes de 30ºC. Dubto molt que hagi afectat els embrions. Fa dos anys un ou es va incubar a l'exterior i va arribar als 12ºC i gairebé cada nit arribava als 20ºC. Però potser haurà alentit una mica el desenvolupament.

 

  

Aquest estiu és atípic.  Desde primers de Juny molt sovint hi ha tempestes de tarda i de nit les temperatures baixen més del que és normal per l'època.  A tall d'exemple, la pagesia de la zona encara no ha pogut segar els camps de blat, completament rossos des de fa setmanes,  perquè la terra està tan molla que impedeix la sega.

A la Clemmys fa setmanes que li palpava els ous.  Avui fa pràcticament un mes desde la primera posta.  Els ha retingut fins ahir, un dia normal d'estiu amb una nit més aviat calorosa.

 

Com a curiositat, la tortuga mostra una fidelitat extrema als llocs de posta. Sempre pon en dos llocs, un al cantó oest del tancat, el de la foto.  L'altre al cantó est, ben bé a l'altra banda de la bassa. Sempre els alterna entre postes. És com si recordés on va fer la primera i decidís fer la segona ben distant. Potser així disminueix  les probabilitats de depredació de tots els ous, disminueix el risc de que la tortuga desenterri els ous de la primera posta al fer la segona o potser fins i tot al fer les postes en llocs diferents podria afavoririr diferents sexes o menor probabilitat d'accidents tipus dessecació per petites diferències de temperatura, humitat, vegetació... (microclimes diferents). 

 

En qualssevol cas, aquesta segona l'ha fet al cantó oest. I hi ha hagut problemes.  Va començar el niu ahir al vespre (jo la vaig veure a les 21:30) i aquest matí, a les 10:00, encara estava al mateix lloc, fent forat. 12 hores fent niu i encara no havia acabat.

Segons el que explica en David Carroll en els seus llibres, aquesta tortuga pon de nit per evitar el calor del sol. Una tortuga fosca i de mida petita,  exposada al sol es pot sobreescalfar fàcilment. Cap a les 10 li començava a tocar el sol

He esperat però al final l'he aixecat per veure què passava. Hi havia el forat del niu, sense ous. Podria ser una distòcia? L'he tornat a deixar al lloc a veure què feia.  Quan he tornat al cap d'uns minuts, em trobo tres ous i ni rastre de la tortuga.  Miro a la bassa i la veig. La trec i la palpo: encara li noto ous. La poso en una palangana sense aigua.  Mentre recullo els ous del niu, el meu fill m'avisa que la tortuga està posant un quart ou, que de ben segur hauria acabat a l'aigua si no arribo a treure a la tortuga. La torno a palpar, ja no noto res.

Un cop trets els ous veig que la cambra és molt poc profunda. La terra és molt argilosa i dura i per complicar-ho al fons hi ha la lona de la bassa. El pitjor del cas és que això ja ho sabia d'anys anteriors i encara no m'he molestat a treure el tros de lona.
Trobo estrany que no l'hagi abandonat i hagi estat 12 hores insistint. Si no l'arribo a molestar a saber quanta estona hi hauria estat. Al molestar.la es va limitar a expulsar els ous,  sense col·loca.los dins el niu amb cura com fa en una posta normal i sense cobrir-los.

Una última curiositat: el quart ous presenta una depressió que ja havia vist abans

Això ho havia vist abans en postes de Terrapene carolina triunguis induïdes amb oxitocina

Una possibilitat és que siguin marques de pressió que es fan els ous al contactar els uns amb els altres a la cavitat celòmica

 

Però no em quadra que no es veu cap rastre d'enfonsament de la closca dels ous  a la radiografia i que tots els ous presenten la mateixa marca al mateix lloc, a la part de dalt tal com surten, tal i com es pot veure en la següent sèrie d'imatges. Si realment fossin marques per contacte entre els ous , alguns ous les presentarien a sota o en un costat.

 

Fins i tot vaig arribar a pensar que la femella tenia alguna mena de deformitat a la cloaca o al canal pèlvic que feia que els ous sortissin així. Però ho vaig descartar quan em va passar amb altres terrapene. Sempre la mateixa marca, de la mateixa mida, al mateix lloc tal i com surt l''ou.  En tots els casos la marca desapareixia al començar la incubació.

Li vaig demanar la opinió a un experimentat criador de tortugues i em va donar una resposta força convincent: Al ser ous de closca toba, quan han sortit hi ha un cert col·lapse de la closca que no es tant rígida com els d'una testudo. Quan l'embrió es desenvolupa o l'ou absorbeix aigua augmenta la pressió interna i la marca desapareix.

En el cas de les Clemmys mai ho havia observat en postes anteriors, i en la posta d'avui només un dels ous presentava la marca. I això és estrany. Perque aquest any sí i en els anteriors no. I perquè només en un ou. La única diferència: els ous han estat retinguts força temps (en les terrapene també, per això utilitzava oxitocina) i els ous han estat expulsats en comptes de postos normalment (en això hi ha certa similitud amb les postes provocades utilitzant oxitocina).

He marcat els ous i els he posat a la incubadora. Aquesta vegada els he pesat i mesurat. Ho tornaré a fer al final de la incubació, a veure els canvis que hi ha.

Cal anar amb compte de no carregar.te l'ou quan ajustes la mida

Una bàscula de cuina, possiblement no és massa precisa per a pesos tant petits

D'esquerre a dreta, i només pels ous marcats (els que s'han post avui)

1) 6g.  30,32mm x 18,31mm x 18,32mm
2) 6g.  29,30mm x 17,60mm x 18,16mm
3) 5g.  26,6mm x 18,28mm x 18,3mm
4) 5g.  26,43mm x 18,48mm x 18,28mm

I per acabar, a les 6 de la tarda, 8 hores després de posar-los a la incubadora, ja es veu la taca blanca que indica fertilitat.

I el quart ou encara presenta la depressió

sdfasdfasdf

 

 

 

 

 

Tercera setmana d'incubació

Ou vist desde dalt. No es veu gran cosa

Ou enfocat de costat (mantenint-lo en posició vertical). 

 

 

Ahir vaig palpar a la femella per saber si havia post els ous. Encara els portava.  Vaig aprofitar per fotografiar la part caudal de la femella. No recordo que aquesta femella tingués les plaques supracaudals tan marrons, tot i que en internet es veuen molts animals d'aquesta espècie amb aquesta coloració.  Pot ser que no m'hi fixés, però també podria ser que en el procés de desgast/creixement de la queratina  hagi quedat més evident la coloració de fons respecte a anys anteriors.

En la fotografia la tortuga està molla, cosa que augmenta el contrast dels colors.

14 dies d'incubació

Segona setmana d'incubació.

Aspecte extern

Amb el feix de llum travessant l'ou en direcció ventrodorsal,  es veuen vasos sanguinis a un costat en un dels extrems de l'ou  (en la foto es veu a la part superior esquerre).

 

Amb el feix de llum travessant l'ou de lateral a lateral, es veu que aquests vasos sanguinis estan a la part inferior de l'ou  (a la foto a baix a la dreta).

Per fet aquesta foto no vaig girar l'ou. El vaig recolzar sobre el polze però mantenint-lo en posició vertical. Una posició arriscada.

Sembla doncs que l'embrió s'està formant cap a un dels pols de l'ou, a nivell ventral i en un dels costats. Un error ha estat no marcar la part superior dels ous. Al fer les fotos corro el risc de rotar-los una mica durant la manipulació. No crec que suposi un risc per a l'embrió, però si per assegurar on s'està formant. El que faré és marcar-los per assegurar-me que no els giro en properes fotos i sobretot, marcar els ous de la segona posta (que ja es palpen)  per posar.los exactament en la mateixa posició a la vermiculita i veure què passa en aquest cas.

Respecte a la manipulació de l'ou, és interessant el que va escriure A.C.Highfield a "Practical Encyclopedia of keeping and breeding Tortoises and Freshwater turtles" pg31.   Va fer experiments girant amb cura els ous de diferents espècies a  la meitat d'incubació sense que això n'afectés la viabilitat, tot i que algunes tortugues naixien al revés. Cita com a excepció l'estudi d'un altre autor sobre Chelydra serpentina on girar-los suposa una mortalitat del 50% dels ous. Ell considera un mite que s'hagin de col·locar els ous en la mateixa posició en que s'han trobat. Seria més endavant, quan es comença a formar l'embrió,  que és més important el posicionament i que cal evitar la manipulació innecessària  per evitar danyar els vasos sanguinis. 

He buscat una miqueta a internet si trobava un estudi específic sobre els efectes de la rotació dels ous en diferents moments de la incubació  i no l'he sabut trobar.  És curiós que estant documentat que a vegades és causa de mort de l'embrió  i  essent una de les primeres coses que s'expliquen quan es parla d'incubació d'ous de tortuga, em costi trobar un estudi de referència sobre el tema. 

En el meu cas entenc que ara entraria en l'època on cal anar amb cura per no lesionar els vasos que estan apareixent. No pensó rotar-los, però està bé saber que hi ha gent que ho ha fet i que al menys en alguns moments de la incubació no sempre implica la mort dels embrions.

Dia 7 d'incubació

Avui fa 7 dies que va començar la incubació. Externament no es veu res d'especial

A contrallum tampoc es veu cap canvi. Només poso la foto d'un dels ous, els altres es veien igual.

Posta 2014

Dissabte va fer el primer dia realment calorós en el que va d'any. Veníem d'unes setmanes fresques amb pluges de tarda i de cop i volta ens ha caigut l'estiu al damunt. Vam arribar a més de 30ºC al migdia. Cap a les 6 de la tarda ja vaig veure a la femella a la part terrestre. Si en aquest moment nota que la observo,  ràpidament interromp l'activitat i se'n torna a l'aigua cames ajudeu-me. Va ser doncs veure-la i apartar-me. Vaig marxar per altres assumptes i quan vaig tornar a les 9 del vespre, ja estava fent el forat.  A diferència d'abans, i no té perquè ser vàlid per a altres individus, quan ja fa una estona que està fent el niu la puc observar sense problemes.  A vegades me la he jugat per tal de treure bones fotografies, en algun cas a menys de 20 cm.  Però com que ja tenia fotos molt íntimes de postes que ja he posat en altres entrades i sabia que la cosa anava per llarg, m'en vaig anar a sopar. 
Com sempre fa, posa els ous entre les herbes tot i tenir àrees sense vegetació disponibles.

 

 

La vaig deixar fent forat i vaig tornar a mitjanit. Encara estava al mateix lloc i vaig decidir anar-me'n a dormir.
L'endemà, a les 9, la tortuga ja no hi era, però el més sorprenent és que ningú diria que en aquell lloc hi havia un niu, de tan ben dissimulat que li havia quedat.  

Fotografia del lloc on hi havia el niu tal i com el vaig trobar

Apartant les herbes es veu terra remenada

La mateixa fotografia amb les herbes que el tapen apartades

Si no hagués vist la femella fent niu, m'hauria costat molt detectar-lo.
La femella no es posa sobre les herbes i forada. Es col·loca  sota les herbes i llavors comença a fer el forat. Només cal mirar fotos de postes dels anys anteriors. Això fa que quan marxa les herbes segueixin intactes. Com que aquest any tenia en cul molt ben tapat per herba, el niu va quedar realment camuflat!
Un dubte que em queda, és si aquest tipus de vegetació no hauria destruït els ous amb les rels al llarg dels dos mesos d'incubació.  La "depredació" de nius de tortuga  per part de rels d'algunes plantes està documentada. Aquesta planta, de la que en desconec el nom, és molt invasiva i fa una mena de catifa vegetal amb rels compactes.

Va fer un total de 3 ous que vaig posar a incubar en una incubadora casolana al "bany maria"

M'he proposat fer un seguiment setmanal del desenvolupament de les cries. Com es pot veure, l'endemà de la posta, després de passar unes 9 hores nocturnes sota terra, els ous encara no presenten cap senyal de desenvolupament

12 hores més tard en incubació a 30ºC, sembla que apareix una taca blanca a la part de dalt.

Amb sort d'aquí a uns 45 dies en sortirà quelcom semblant a això

 

A punt de pondre

Ja fa uns 15 dies que li vaig palpar ous a la femella. Una pista de que porten ous és que els sobresurti la pell de la zona inguinal quan amaguen les potes.  Això també podria ser obesitat, però en aquest cas ho fa perquè porta ous.

Desde aleshores que fa dies plujosos i frescos, sobretot de nit amb mínimes per sota dels 10ºC.  Suposo que no pondrà fins que el temps millori.

A l'espera de que això passi,  aprofito l'entrada per posar unes fotos d'unes altres  tortugues que vaig veure fa unes setmanes. Apareixen en un conegut edifici de Barcelona i suporten una columna cadascuna.

La tortuga de terra cap al costat de muntanya de l'edifici

I la tortuga de mar al cantó de mar

L'edifici en qüestió és la Sagrada Família  d'Antoni Gaudí i Cornet, una meravella arquitectònica.

Hi havia estat fa uns 30 anys, quan tan sols hi havia dues façanes. Des de que es va completar l'interior que tenia ganes de tornar-hi, i em va impressionar. En Gaudí utilitzava constantment motius de la naturalesa a les seves obres i s'inspirava en ella com a model arquitectònic.  Deia que la naturalesa triava les solucions més econòmiques i funcionals per a resoldre un problema.

A TV3 van fer un programa on expliquen com el genial Gaudí va aconseguir dissenyar una catedral plena de llum, sense contraforts i amb columnes que es ramifiquen fins a formar una capçada. 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150
 

L'exterior està ple de motius religiosos esculpits a la pedra, interessants de contemplar amb independència de la religió que es practiqui cas que se'n practiqui alguna. També hi ha gàrgoles inspirades en diferents animals: dragons, llangardaixos, salamandres, camaleons, cargols...

http://www.sagradafamiliagaudi.com/Vista%20General/Fachada%20Abside/Abside/Gargolas/Dragon.html
 

Però on per a mi  la cosa passa a ser extraordinària, és quan hi entres. No és un espai fosc i depriment com passa en altres catedrals sino que et trobes amb un espai immens ple de llum acolorida que travessa els vitralls.  Les columnes es ramifiquen com arbres sostenint una capçada per on es filtra la llum, i és que aquesta catedral, té el sostre foradat. No cal entendre-hi en arquitectura per veure que és obra d'un geni.

Deixo algunes fotos i links per a qui pugui interessar. Així que la tortuga pongui els ous tornem al tema del blog...

 

Val la pena veure-la en viu, però per a fer un tast afegeixo també  aquest link de la web de la Sagrada Família on es pot fer un viatge virtual tant per dins com per fora de l'edifici.

http://www.sagradafamilia.cat/docs_instit/vvirtual.php?vv=1
 

                                                   

ANTONI GAUDÍ I CORNET