A punt de pondre

Ja fa uns 15 dies que li vaig palpar ous a la femella. Una pista de que porten ous és que els sobresurti la pell de la zona inguinal quan amaguen les potes.  Això també podria ser obesitat, però en aquest cas ho fa perquè porta ous.

Desde aleshores que fa dies plujosos i frescos, sobretot de nit amb mínimes per sota dels 10ºC.  Suposo que no pondrà fins que el temps millori.

A l'espera de que això passi,  aprofito l'entrada per posar unes fotos d'unes altres  tortugues que vaig veure fa unes setmanes. Apareixen en un conegut edifici de Barcelona i suporten una columna cadascuna.

La tortuga de terra cap al costat de muntanya de l'edifici

I la tortuga de mar al cantó de mar

L'edifici en qüestió és la Sagrada Família  d'Antoni Gaudí i Cornet, una meravella arquitectònica.

Hi havia estat fa uns 30 anys, quan tan sols hi havia dues façanes. Des de que es va completar l'interior que tenia ganes de tornar-hi, i em va impressionar. En Gaudí utilitzava constantment motius de la naturalesa a les seves obres i s'inspirava en ella com a model arquitectònic.  Deia que la naturalesa triava les solucions més econòmiques i funcionals per a resoldre un problema.

A TV3 van fer un programa on expliquen com el genial Gaudí va aconseguir dissenyar una catedral plena de llum, sense contraforts i amb columnes que es ramifiquen fins a formar una capçada. 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150
 

L'exterior està ple de motius religiosos esculpits a la pedra, interessants de contemplar amb independència de la religió que es practiqui cas que se'n practiqui alguna. També hi ha gàrgoles inspirades en diferents animals: dragons, llangardaixos, salamandres, camaleons, cargols...

http://www.sagradafamiliagaudi.com/Vista%20General/Fachada%20Abside/Abside/Gargolas/Dragon.html
 

Però on per a mi  la cosa passa a ser extraordinària, és quan hi entres. No és un espai fosc i depriment com passa en altres catedrals sino que et trobes amb un espai immens ple de llum acolorida que travessa els vitralls.  Les columnes es ramifiquen com arbres sostenint una capçada per on es filtra la llum, i és que aquesta catedral, té el sostre foradat. No cal entendre-hi en arquitectura per veure que és obra d'un geni.

Deixo algunes fotos i links per a qui pugui interessar. Així que la tortuga pongui els ous tornem al tema del blog...

 

Val la pena veure-la en viu, però per a fer un tast afegeixo també  aquest link de la web de la Sagrada Família on es pot fer un viatge virtual tant per dins com per fora de l'edifici.

http://www.sagradafamilia.cat/docs_instit/vvirtual.php?vv=1
 

                                                   

ANTONI GAUDÍ I CORNET

Neteja a fons de la bassa

La vegetació és una part essencial de la bassa ja que filtra l'aigua. La sorra del fons també és una part important ja que fa de suport de tot el sistema radicular de les plantes i permet que s'hi instaurin bacteris i invertebrats que també juguen el seu paper en mantenir l'aigua neta.

La part negativa és que creix i tendeix a colonitzar tota la bassa. Aquesta primavera sortien brots de boga per tot arreu, i el fons havia pujat de nivell, i és que les rels fan una mena de catifa de varis centímetres de gruix. No ho havia tocat desde feia més de dos anys i ja li convenia.  

Un cop buida. Molta boga i rels.

No es veu ni una pedra i el nivell original està en alguns punts 5 cm per sota.

Amb les tisores d'esporgar he eliminar les bogues sobrants i he anat retallant rels fins que he arribat al nivell original i a les pedres. 

Retalla que retallaràs, apareixen les pedres

                                  



Una mena de cucs de terra sota les rels però aquàtics.  Segur que ajuden a eliminar la matèria orgànica

Un cop eliminat l'excés de vegetació

Els nenúfars ja broten però encara no arriben a la superfície

 

Un altre problema d'aquesta bassa és que tot i que l'ompli fins a dalt, l'endemà el nivell ha baixat uns 10cm. No crec que sigui un forat a la lona. Més aviat penso que es pot deure a un  problema de capil·laritat a través de les zones on la terra contacta amb l'aigua. 

 

Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot

Per aquestes dates fa uns tres anys va caure la nevada més intensa de l'hivern. Avui en canvi ha fet un dia primaveral. Amb 16ºC a l'ombra al migdia i un cel net,  al sol hi estaves més que bé sense jaqueta. És el que té Març, és un mes imprevisible. 

Els ametllers, imprudents, ja ben florits;els ocells flirtejant, els insectes que van apareixent.... i sobretot la llum fan que la nostra part animal també noti que s'acosta el bon temps.
 

El sol surt molt més dora, es pon més tard, i ja no passa tant baix.  En aquesta època en la que  la llum del sol és especialment agradable una de les coses que trobo més relaxants es seure en algun lloc tranquil i deixar que el sol t'escalfi mentre observes l'entorn. I fent això he vist les primeres sargantanes amunt i avall

 

I una papallona reina, la Vanessa atalanta.




La càmera es confonia amb el fosc de la papallona i el groc intens de la paret, molt més del que fa pensar la foto.

Aquesta espècie realitza migracions. Tenim poblacions que passen tot l'any aquí, però a l'hivern s'hi ajunten  individus procedents del nord. Aquesta té les ales deteriorades, però vola normalment. Possiblement tot just desperta de la hibernació.

És una papallona força confiada i et permet fer fotografies a curta distància. Tanmateix avui era exagerat. Li he fet fotos amb el mòbil i em deixava posar-li a menys d'un pam. No les recordo tant imprudents a l'estiu. De tant en tant deixava estar les flors i es posava sobre la paret, amb les ales exteses, a prendre el sol.  Em recorden quan era petit, a l'estiu, a última hora de la tarda, quan puntualment la papallona reina aprofitava aquests últims raigs estenent les ales sobre una fusta o el mateix terra. De fet hi ha gent que l'anomena papallona de tarda d'estiu.

 



I també he pogut fer fotos a un bufaforats (Macroglossum stellatarum). Sempre m'ha recordat als colibrís ja que mou les ales molt depressa en un vol estàtic mentre xucla el nèctar de les flors, talment com fan aquestes aus. En aquest cas es tracta d'una papallona.

I és clar, per tot plegat, m'ha semblat un pecat  tenir a les cries de Clemmys en el cobert on les faig hivernar. Les he posat al dipòsit a l'aire lliure on s'estaran fins a Novembre. Tot i  que probablement encara glaçarà,  no crec que corrin cap risc. Hauria de fer molt fred per gelar tot el dipòsit i en qualssevol cas estaré alerta de les prediccions.

Pel que fa a les adultes, avui he vist al mascle i poca estona. Fa uns dies també hi havia la femella assolellant.se. Aquest hivern ha estat molt suau, de fet la bassa no s'ha arribat a glaçar mai del tot. Però no per això les he vist més sovint. Han estat molt amagades tot l'hivern.

Pel que fa a les dues adultes que tenia en una altra bassa, les he fet hivernar com en el cas de les cries. Allà on les tenia no les podia controlar tot el que voldria. També les he tret aquest dilluns i de seguida han començat a assoleiar.se i a menjar (cuc de terra). Més endavant valoraré si tornar-les a aquella bassa.

Com a novetat, aquest any estic experimentant amb la cria de cuc vermell de california (Eisenia foetida). En vaig comprar un parell de caixes al decathlon . Vaig comprar una compostadora i vaig omplir els calaixos amb fibra de coco. Al capdamunt fullaraca i en el dia de la foto una mica d'herba que vaig arrencar i que aviat es podrirà. Tot amb la humitat adient.  A veure si crien.

 

 

 

Hi ha ous com aquest, possiblement de llimac

Data loggers

Algunes persones m'han demanat informació sobre els data loggers que utilitzo.
Els data loggers són unes petites càpsules per registrar temperatura i/o humitat. Els que jo utilitzo són de la casa signatrol.

http://www.signatrol.com/c/temperature-data-loggers

Es necessita un adaptador USB per  configurar-los desde l'ordinador.

http://www.signatrol.com/product/63_usb-interface-cable.html

Pots configurar-los perquè registrin temperatures desde cada 2 segons fins a cada 24 hores.  També pots configurar la sensibilitat.

Com més sovint li demanis que registri dades, més de pressa s'omple. Com més sensibilitat li demanes també s'omple més de pressa. En el meu cas, registrant temperatures cada hora, m'aguanta més de tres mesos. Quan a mi m'interessa, per exemple cada final de mes, el connecto a l'USB, descarrego les dades i el torno a programar per un altre mes. 

 

Quan el configures et dóna la opció de determinar que quan estigui ple s'aturi o bé que esborri les dades anteriors i continuï registrant. Jo sempre li dic que s'aturi, tot i que, com ja dic, normalment llegeixo les dades abans que s'ompli.

 

També pots configurar la data i hora en les que vols que comenci a registrar dades.

Té una bateria interna i una vida limitades. Segons el model i la sensibilitat a la que el configures et fa un numero determinat de registres de temperatura o humitat, ho especifica en el prospecte de la web. Normalment duren uns anys.

És important que quan no s'utilitzi es posi en mode "disabled", (desde el mateix lloc on configures la freqüència de registres)  ja que sinó segueix funcionant i gastant bateria.

T'has de descarregar un programa per poder fer.los funcionar. N'hi ha un de gratuït (el TempIt-Lite) que pot ser suficient en molts casos. Amb aquest programa pots configurar el data logger i pots veure i imprimir les gràfiques del que has enregistrat, però no et permet treballar més enllà e.g. obtenir les dades en excel per fer els teus càlculs o poder penjar les gràfiques en la teva web. Si que et dóna les màximes, mínima i mitjanes, i si amb el cursor et mous per un punt de la gràfica et dóna els valors.

Si es vol poder treballar amb les dades cal comprar el programa professional (TempIt-Pro) però ho encareix força tot plegat.

http://www.signatrol.com/c/accessories


Potser una alternativa millor és el que ve amb un llapis USB, que et permet treballar desde diferents ordinadors.

http://www.signatrol.com/product/180_analysis-and-configuration-software.html

En quant a la utilitat, dóna molt de joc. Jo els he utilitzat per registrar temperatures ambientals, de l'aigua  i d'incubació. En instal·lacions interiors poden servir per mesurar gradients, microclimes o variacions estacionals a la que puguem sotmetre als animals. 

 

Tenen les seves limitacions: A ple sol prou estona pot donar dades no reals per sobreescalfament. Jo sempre els he utilitzat a la ombra o dins l'aigua.  A mi em faria gràcia enganxar-lo temporalment a la closca de la tortuga per veure com termo-regula, però no tinc clar què passaria quan s'assoleiés , i per complicar.ho més, en tortugues aquàtiques caldria protegir-lo d'alguna manera de l'aigua.

 

No pots posar.los directament dins l'aigua. Vènen unes carcasses protectores de diferents preus segons el model.  També es podria fer algun invent per tal que no contactessin directament amb l'aigua.

 

Els que mesuren també humitat són més cars. Tenen un foradet a la part de dalt. Cal vigilar que no es taponi, cosa que en limita l'us a segons on.

 

Si els utilitzes a l'exterior, els valors que s'obtenen són els d'un microclima. L'exposició o no al sol de la terra, pedres o una paret propera influeix en la temperatura de la zona. La circulació d'aire, un ruixat d'estiu... multitud de factors influeixen.  Segons on col·loquis el data logger els valors que obtinguis poden diferir i força dels que donen les estacions metereològiques oficials.  Aquestes treballen en unes condicions estàndard per poder comparar els resultats en  tot un territori. Han d'estar a una alçada determinada, a una distància determinada dels edificis, dins una caixa de característiques determinades...

Tanmateix, per a nosaltres són més reals les dades del data logger, ja que el podem col·locar a la zona on es mou la tortuga. Ens donen la temperatura real a la que es troba la tortuga.

Clemmys guttata (Schneider 1792): etimologia

Remenant per internet he trobat aquesta pàgina on explica l'etimologia de Clemmys guttata. Així, clemmys ve del grec Klemmys (tortuga)  i guttata del llatí, gutta (gota)

http://www.virginiaherpetologicalsociety.com/reptiles/turtles/spotted-turtle/spotted_turtle.htm

Pel que fa a Klemmys no he trobat res a internet, però pel que fa a gutta, he trobat un article d'allò més entretingut

http://www.billcasselman.com/unpub3/gutta.htm 

Especialment interessant l'us en botànica del mot guttate per parlar d'una fulla amb taques que recorden gotes d'aigua. 

I ja posats a buscar l'origen dels noms, he tingut curiositat per saber qui era l'Schneider que la va descriure per primera vegada el 1792. Doncs era un tal Johann Gottlob Theaenus Schneider

http://en.wikipedia.org/wiki/Johann_Gottlob_Theaenus_Schneider

Tanmateix Schneider la va classificar com a Testudo. Segons wikipedia no va ser fins el 1828 que apareixeria el gènere Clemmys de la mà de Ferdinand August Maria Franz von Ritgen

http://ca.wikipedia.org/wiki/Clemmys_guttata

http://en.wikipedia.org/wiki/Ferdinand_August_Maria_Franz_von_Ritgen

Finalment, una altra etimologia curiosa és la del mot tortuga

Tortuga ve del llatí tartaruchus, que alhora ve del grec tartaroukhös. Tartaroukhös ve de tartaros (infern) i ekhein (habitant). Pel que sembla a aquells rèptils que sortien de sota terra o del llot d'una bassa se'ls va acudir anomenar-los  criatures de l'infern, no sé si ben bé dimonis però en qualssevol cas res de bo.

http://www.elcastellano.org/palabra.php?id=1920

Creixement

El mascle de 2011 va creixent. Per tenir una mica més de 2 anys crec que ho  fa prou depressa.  Sembla que volen sortir noves taques a les zones de creixement més marginals de la closca.

El dimorfisme sexual encara no es manifesta. La cua és molt estreta i la cara i barbeta encara no s'han enfosquit.

Per acabar ,  tot i que el blog tracta de Clemmys guttata,  posaré algunes fotos de Testudo hermanni hermanni.

A Catalunya, Testudo hermanni hermanni forma part de la fauna autòctona. És una espècie que està molt amenaçada i en tenim prohibida la tinença, tan li fa de quina subespècie es tracti, o que siguin criades en captivitat, amb CITES, etc

El Departament de Medi Ambient permet als particulars col.laborar en la cria d'aquesta tortuga  sempre i quant acompleixin una sèrie de requisits (espai, climatologia, mesures de seguretat...) i es rebi el vistiplau en la inspecció de les instal·lacions que realitza el personal del CRARC, que són els qui gestionen el programa de cria i reintroducció de l'espècie.

El CRARC et deixa en custodia els reproductors adults. Les cries que s'obtenen es destinen, un cop arriben a una mida determinada, a reforçar poblacions reintroduïdes en zones de Catalunya on l'espècie havia existit en temps passats.

En el meu cas em van deixar dos grups, un format per un mascle i 3 femelles i un altre per un mascle i una femella. 

Femella amb un fenotip "balear"

La taca en forma de forat per a clau en  V5, característica de la subespècie occidental

La més "lletgeta", amb piramidisme, però bona reproductora

Han fet entre 2 i 3 postes que anaven dels  4 a 6 ous .  No he trobat tots els nius però per palpació sabia si havien post.  La majoria de nius estaven molt a prop de les rels de petits  matolls. 

A la part de dalt cap a centre es veu la terra remoguda

De més a prop. El terra és sauló, com el del seu hàbitat. N'hi vaig posar 7 tones.

Un altre niu, en aquest cas cap al centre. 

Desenterrant els ous per anar a la incubadora

Per augmentar les probabilitats d'èxit  (allò de no posar tots els ous al mateix cistell, mai més ben dit) , vaig recollir els ous de la meitat dels nius per anar a la incubadora.
Per algun motiu els ous incubats al natural s'han fet malbé.  I això que les tinc en una zona que entra dins el rang de distribució potencial per a l'espècie a Catalunya, és a dir, que el clima li permet viure i reproduïr-se.  També és veritat que ha fet un estiu molt estrany (fred i plujós a l'estiu quan no tocava i calorós cap a la tardor).
En canvi els ous en incubadora han nascut tots. 20 de 20. No en va fallar ni un.

Són força críptiques

Ja es veu la taca groga de la cara característica de la subespècie occidental

Només els ofereixo herbes silvestres. La foto és de 30 de Setembre, fa calor!

Per hidratar-les normalment les banyo,  però a l'estiu a vegades també he remullat el tancat amb la mànega. I com fan a la naturalesa quan cau un xàfec d'estiu, s'afanyen a beure l'aigua que s'entolla abans que s'escoli.

Les tindré fins que hagin passat la mida més crítica, el període en el que son més vulnerables. Aleshores les alliberaran i  s'enfrontaran als incendis, al senglar i altres depredadors, als humans.... Poques arribaran a adultes, potser cap.

Per una banda formo part del col.lectiu dels terrariòfils, dels que tenen tortugues com a hobby. I aquest hobby és una de les causes,  possiblement no la més important però si una d'elles, de depleció de poblacions salvatges de tortugues. Per altra banda tinc la sort de viure en un lloc on puc participar en la cria de tortugues per a ser alliberades al medi natural, en aquest cas el manteniment de les tortugues tindria una vessant més "ecologista".  Una mica contradictori tot plegat, com la naturalesa humana.