14 dies d'incubació

Segona setmana d'incubació.

Aspecte extern

Amb el feix de llum travessant l'ou en direcció ventrodorsal,  es veuen vasos sanguinis a un costat en un dels extrems de l'ou  (en la foto es veu a la part superior esquerre).

 

Amb el feix de llum travessant l'ou de lateral a lateral, es veu que aquests vasos sanguinis estan a la part inferior de l'ou  (a la foto a baix a la dreta).

Per fet aquesta foto no vaig girar l'ou. El vaig recolzar sobre el polze però mantenint-lo en posició vertical. Una posició arriscada.

Sembla doncs que l'embrió s'està formant cap a un dels pols de l'ou, a nivell ventral i en un dels costats. Un error ha estat no marcar la part superior dels ous. Al fer les fotos corro el risc de rotar-los una mica durant la manipulació. No crec que suposi un risc per a l'embrió, però si per assegurar on s'està formant. El que faré és marcar-los per assegurar-me que no els giro en properes fotos i sobretot, marcar els ous de la segona posta (que ja es palpen)  per posar.los exactament en la mateixa posició a la vermiculita i veure què passa en aquest cas.

Respecte a la manipulació de l'ou, és interessant el que va escriure A.C.Highfield a "Practical Encyclopedia of keeping and breeding Tortoises and Freshwater turtles" pg31.   Va fer experiments girant amb cura els ous de diferents espècies a  la meitat d'incubació sense que això n'afectés la viabilitat, tot i que algunes tortugues naixien al revés. Cita com a excepció l'estudi d'un altre autor sobre Chelydra serpentina on girar-los suposa una mortalitat del 50% dels ous. Ell considera un mite que s'hagin de col·locar els ous en la mateixa posició en que s'han trobat. Seria més endavant, quan es comença a formar l'embrió,  que és més important el posicionament i que cal evitar la manipulació innecessària  per evitar danyar els vasos sanguinis. 

He buscat una miqueta a internet si trobava un estudi específic sobre els efectes de la rotació dels ous en diferents moments de la incubació  i no l'he sabut trobar.  És curiós que estant documentat que a vegades és causa de mort de l'embrió  i  essent una de les primeres coses que s'expliquen quan es parla d'incubació d'ous de tortuga, em costi trobar un estudi de referència sobre el tema. 

En el meu cas entenc que ara entraria en l'època on cal anar amb cura per no lesionar els vasos que estan apareixent. No pensó rotar-los, però està bé saber que hi ha gent que ho ha fet i que al menys en alguns moments de la incubació no sempre implica la mort dels embrions.

Dia 7 d'incubació

Avui fa 7 dies que va començar la incubació. Externament no es veu res d'especial

A contrallum tampoc es veu cap canvi. Només poso la foto d'un dels ous, els altres es veien igual.

Posta 2014

Dissabte va fer el primer dia realment calorós en el que va d'any. Veníem d'unes setmanes fresques amb pluges de tarda i de cop i volta ens ha caigut l'estiu al damunt. Vam arribar a més de 30ºC al migdia. Cap a les 6 de la tarda ja vaig veure a la femella a la part terrestre. Si en aquest moment nota que la observo,  ràpidament interromp l'activitat i se'n torna a l'aigua cames ajudeu-me. Va ser doncs veure-la i apartar-me. Vaig marxar per altres assumptes i quan vaig tornar a les 9 del vespre, ja estava fent el forat.  A diferència d'abans, i no té perquè ser vàlid per a altres individus, quan ja fa una estona que està fent el niu la puc observar sense problemes.  A vegades me la he jugat per tal de treure bones fotografies, en algun cas a menys de 20 cm.  Però com que ja tenia fotos molt íntimes de postes que ja he posat en altres entrades i sabia que la cosa anava per llarg, m'en vaig anar a sopar. 
Com sempre fa, posa els ous entre les herbes tot i tenir àrees sense vegetació disponibles.

 

 

La vaig deixar fent forat i vaig tornar a mitjanit. Encara estava al mateix lloc i vaig decidir anar-me'n a dormir.
L'endemà, a les 9, la tortuga ja no hi era, però el més sorprenent és que ningú diria que en aquell lloc hi havia un niu, de tan ben dissimulat que li havia quedat.  

Fotografia del lloc on hi havia el niu tal i com el vaig trobar

Apartant les herbes es veu terra remenada

La mateixa fotografia amb les herbes que el tapen apartades

Si no hagués vist la femella fent niu, m'hauria costat molt detectar-lo.
La femella no es posa sobre les herbes i forada. Es col·loca  sota les herbes i llavors comença a fer el forat. Només cal mirar fotos de postes dels anys anteriors. Això fa que quan marxa les herbes segueixin intactes. Com que aquest any tenia en cul molt ben tapat per herba, el niu va quedar realment camuflat!
Un dubte que em queda, és si aquest tipus de vegetació no hauria destruït els ous amb les rels al llarg dels dos mesos d'incubació.  La "depredació" de nius de tortuga  per part de rels d'algunes plantes està documentada. Aquesta planta, de la que en desconec el nom, és molt invasiva i fa una mena de catifa vegetal amb rels compactes.

Va fer un total de 3 ous que vaig posar a incubar en una incubadora casolana al "bany maria"

M'he proposat fer un seguiment setmanal del desenvolupament de les cries. Com es pot veure, l'endemà de la posta, després de passar unes 9 hores nocturnes sota terra, els ous encara no presenten cap senyal de desenvolupament

12 hores més tard en incubació a 30ºC, sembla que apareix una taca blanca a la part de dalt.

Amb sort d'aquí a uns 45 dies en sortirà quelcom semblant a això

 

A punt de pondre

Ja fa uns 15 dies que li vaig palpar ous a la femella. Una pista de que porten ous és que els sobresurti la pell de la zona inguinal quan amaguen les potes.  Això també podria ser obesitat, però en aquest cas ho fa perquè porta ous.

Desde aleshores que fa dies plujosos i frescos, sobretot de nit amb mínimes per sota dels 10ºC.  Suposo que no pondrà fins que el temps millori.

A l'espera de que això passi,  aprofito l'entrada per posar unes fotos d'unes altres  tortugues que vaig veure fa unes setmanes. Apareixen en un conegut edifici de Barcelona i suporten una columna cadascuna.

La tortuga de terra cap al costat de muntanya de l'edifici

I la tortuga de mar al cantó de mar

L'edifici en qüestió és la Sagrada Família  d'Antoni Gaudí i Cornet, una meravella arquitectònica.

Hi havia estat fa uns 30 anys, quan tan sols hi havia dues façanes. Des de que es va completar l'interior que tenia ganes de tornar-hi, i em va impressionar. En Gaudí utilitzava constantment motius de la naturalesa a les seves obres i s'inspirava en ella com a model arquitectònic.  Deia que la naturalesa triava les solucions més econòmiques i funcionals per a resoldre un problema.

A TV3 van fer un programa on expliquen com el genial Gaudí va aconseguir dissenyar una catedral plena de llum, sense contraforts i amb columnes que es ramifiquen fins a formar una capçada. 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22150
 

L'exterior està ple de motius religiosos esculpits a la pedra, interessants de contemplar amb independència de la religió que es practiqui cas que se'n practiqui alguna. També hi ha gàrgoles inspirades en diferents animals: dragons, llangardaixos, salamandres, camaleons, cargols...

http://www.sagradafamiliagaudi.com/Vista%20General/Fachada%20Abside/Abside/Gargolas/Dragon.html
 

Però on per a mi  la cosa passa a ser extraordinària, és quan hi entres. No és un espai fosc i depriment com passa en altres catedrals sino que et trobes amb un espai immens ple de llum acolorida que travessa els vitralls.  Les columnes es ramifiquen com arbres sostenint una capçada per on es filtra la llum, i és que aquesta catedral, té el sostre foradat. No cal entendre-hi en arquitectura per veure que és obra d'un geni.

Deixo algunes fotos i links per a qui pugui interessar. Així que la tortuga pongui els ous tornem al tema del blog...

 

Val la pena veure-la en viu, però per a fer un tast afegeixo també  aquest link de la web de la Sagrada Família on es pot fer un viatge virtual tant per dins com per fora de l'edifici.

http://www.sagradafamilia.cat/docs_instit/vvirtual.php?vv=1
 

                                                   

ANTONI GAUDÍ I CORNET

Neteja a fons de la bassa

La vegetació és una part essencial de la bassa ja que filtra l'aigua. La sorra del fons també és una part important ja que fa de suport de tot el sistema radicular de les plantes i permet que s'hi instaurin bacteris i invertebrats que també juguen el seu paper en mantenir l'aigua neta.

La part negativa és que creix i tendeix a colonitzar tota la bassa. Aquesta primavera sortien brots de boga per tot arreu, i el fons havia pujat de nivell, i és que les rels fan una mena de catifa de varis centímetres de gruix. No ho havia tocat desde feia més de dos anys i ja li convenia.  

Un cop buida. Molta boga i rels.

No es veu ni una pedra i el nivell original està en alguns punts 5 cm per sota.

Amb les tisores d'esporgar he eliminar les bogues sobrants i he anat retallant rels fins que he arribat al nivell original i a les pedres. 

Retalla que retallaràs, apareixen les pedres

                                  



Una mena de cucs de terra sota les rels però aquàtics.  Segur que ajuden a eliminar la matèria orgànica

Un cop eliminat l'excés de vegetació

Els nenúfars ja broten però encara no arriben a la superfície

 

Un altre problema d'aquesta bassa és que tot i que l'ompli fins a dalt, l'endemà el nivell ha baixat uns 10cm. No crec que sigui un forat a la lona. Més aviat penso que es pot deure a un  problema de capil·laritat a través de les zones on la terra contacta amb l'aigua. 

 

Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot

Per aquestes dates fa uns tres anys va caure la nevada més intensa de l'hivern. Avui en canvi ha fet un dia primaveral. Amb 16ºC a l'ombra al migdia i un cel net,  al sol hi estaves més que bé sense jaqueta. És el que té Març, és un mes imprevisible. 

Els ametllers, imprudents, ja ben florits;els ocells flirtejant, els insectes que van apareixent.... i sobretot la llum fan que la nostra part animal també noti que s'acosta el bon temps.
 

El sol surt molt més dora, es pon més tard, i ja no passa tant baix.  En aquesta època en la que  la llum del sol és especialment agradable una de les coses que trobo més relaxants es seure en algun lloc tranquil i deixar que el sol t'escalfi mentre observes l'entorn. I fent això he vist les primeres sargantanes amunt i avall

 

I una papallona reina, la Vanessa atalanta.




La càmera es confonia amb el fosc de la papallona i el groc intens de la paret, molt més del que fa pensar la foto.

Aquesta espècie realitza migracions. Tenim poblacions que passen tot l'any aquí, però a l'hivern s'hi ajunten  individus procedents del nord. Aquesta té les ales deteriorades, però vola normalment. Possiblement tot just desperta de la hibernació.

És una papallona força confiada i et permet fer fotografies a curta distància. Tanmateix avui era exagerat. Li he fet fotos amb el mòbil i em deixava posar-li a menys d'un pam. No les recordo tant imprudents a l'estiu. De tant en tant deixava estar les flors i es posava sobre la paret, amb les ales exteses, a prendre el sol.  Em recorden quan era petit, a l'estiu, a última hora de la tarda, quan puntualment la papallona reina aprofitava aquests últims raigs estenent les ales sobre una fusta o el mateix terra. De fet hi ha gent que l'anomena papallona de tarda d'estiu.

 



I també he pogut fer fotos a un bufaforats (Macroglossum stellatarum). Sempre m'ha recordat als colibrís ja que mou les ales molt depressa en un vol estàtic mentre xucla el nèctar de les flors, talment com fan aquestes aus. En aquest cas es tracta d'una papallona.

I és clar, per tot plegat, m'ha semblat un pecat  tenir a les cries de Clemmys en el cobert on les faig hivernar. Les he posat al dipòsit a l'aire lliure on s'estaran fins a Novembre. Tot i  que probablement encara glaçarà,  no crec que corrin cap risc. Hauria de fer molt fred per gelar tot el dipòsit i en qualssevol cas estaré alerta de les prediccions.

Pel que fa a les adultes, avui he vist al mascle i poca estona. Fa uns dies també hi havia la femella assolellant.se. Aquest hivern ha estat molt suau, de fet la bassa no s'ha arribat a glaçar mai del tot. Però no per això les he vist més sovint. Han estat molt amagades tot l'hivern.

Pel que fa a les dues adultes que tenia en una altra bassa, les he fet hivernar com en el cas de les cries. Allà on les tenia no les podia controlar tot el que voldria. També les he tret aquest dilluns i de seguida han començat a assoleiar.se i a menjar (cuc de terra). Més endavant valoraré si tornar-les a aquella bassa.

Com a novetat, aquest any estic experimentant amb la cria de cuc vermell de california (Eisenia foetida). En vaig comprar un parell de caixes al decathlon . Vaig comprar una compostadora i vaig omplir els calaixos amb fibra de coco. Al capdamunt fullaraca i en el dia de la foto una mica d'herba que vaig arrencar i que aviat es podrirà. Tot amb la humitat adient.  A veure si crien.

 

 

 

Hi ha ous com aquest, possiblement de llimac