dimarts, 1 d’octubre de 2013

Creixement

El mascle de 2011 va creixent. Per tenir una mica més de 2 anys crec que ho  fa prou depressa.  Sembla que volen sortir noves taques a les zones de creixement més marginals de la closca.






El dimorfisme sexual encara no es manifesta. La cua és molt estreta i la cara i barbeta encara no s'han enfosquit.









Per acabar ,  tot i que el blog tracta de Clemmys guttata,  posaré algunes fotos de Testudo hermanni hermanni.
A Catalunya, Testudo hermanni hermanni forma part de la fauna autòctona. És una espècie que està molt amenaçada i en tenim prohibida la tinença, tan li fa de quina subespècie es tracti, o que siguin criades en captivitat, amb CITES, etc
El Departament de Medi Ambient permet als particulars col.laborar en la cria d'aquesta tortuga  sempre i quant acompleixin una sèrie de requisits (espai, climatologia, mesures de seguretat...) i es rebi el vistiplau en la inspecció de les instal·lacions que realitza el personal del CRARC, que són els qui gestionen el programa de cria i reintroducció de l'espècie.
El CRARC et deixa en custodia els reproductors adults. Les cries que s'obtenen es destinen, un cop arriben a una mida determinada, a reforçar poblacions reintroduïdes en zones de Catalunya on l'espècie havia existit en temps passats.
En el meu cas em van deixar dos grups, un format per un mascle i 3 femelles i un altre per un mascle i una femella. 

Femella amb un fenotip "balear"


La taca en forma de forat per a clau en  V5, característica de la subespècie occidental



La més "lletgeta", amb piramidisme, però bona reproductora

Han fet entre 2 i 3 postes que anaven dels  4 a 6 ous .  No he trobat tots els nius però per palpació sabia si havien post.  La majoria de nius estaven molt a prop de les rels de petits  matolls. 


A la part de dalt cap a centre es veu la terra remoguda
De més a prop. El terra és sauló, com el del seu hàbitat. N'hi vaig posar 7 tones.

Un altre niu, en aquest cas cap al centre. 

Desenterrant els ous per anar a la incubadora

Per augmentar les probabilitats d'èxit  (allò de no posar tots els ous al mateix cistell, mai més ben dit) , vaig recollir els ous de la meitat dels nius per anar a la incubadora.
Per algun motiu els ous incubats al natural s'han fet malbé.  I això que les tinc en una zona que entra dins el rang de distribució potencial per a l'espècie a Catalunya, és a dir, que el clima li permet viure i reproduïr-se.  També és veritat que ha fet un estiu molt estrany (fred i plujós a l'estiu quan no tocava i calorós cap a la tardor).
En canvi els ous en incubadora han nascut tots. 20 de 20. No en va fallar ni un.



Són força críptiques
Ja es veu la taca groga de la cara característica de la subespècie occidental
Només els ofereixo herbes silvestres. La foto és de 30 de Setembre, fa calor!


Per hidratar-les normalment les banyo,  però a l'estiu a vegades també he remullat el tancat amb la mànega. I com fan a la naturalesa quan cau un xàfec d'estiu, s'afanyen a beure l'aigua que s'entolla abans que s'escoli.


Les tindré fins que hagin passat la mida més crítica, el període en el que son més vulnerables. Aleshores les alliberaran i  s'enfrontaran als incendis, al senglar i altres depredadors, als humans.... Poques arribaran a adultes, potser cap.
Per una banda formo part del col.lectiu dels terrariòfils, dels que tenen tortugues com a hobby. I aquest hobby és una de les causes,  possiblement no la més important però si una d'elles, de depleció de poblacions salvatges de tortugues. Per altra banda tinc la sort de viure en un lloc on puc participar en la cria de tortugues per a ser alliberades al medi natural, en aquest cas el manteniment de les tortugues tindria una vessant més "ecologista".  Una mica contradictori tot plegat, com la naturalesa humana.